Et presento una selecció de retalls de prensa i crítica.
Audiovisual
Retalls
Crítiques
Eren les inflexions sobre cada síl·laba, sobre cada frase, allò que dotava d’un sentit precís i últim els pentagrames oferts al públic. (…) Schumann va revelar la generosa i esplèndida paleta cromàtica i expressiva d’Anna Alàs i Jové. (…) Un recital així hauria de ser rebut com un esdeveniment musical.»
Jaume Radigales – Diari Ara
«Alàs posa el cos al servei de les seves idees estètiques i ideològiques -en el sentit originari del terme: la unió d’éidos i lógos-, que converteixen el seu ethos artístic en un impuls generador d’esperit crític. (…) Una artista que representa ja un arquetip de la veu de la post pandèmia, d’aquesta nova era on les esperances s’han d’acomplir. (…) El concert va servir per redescobrir el duo de Lied com a formació de cambra, amb l’orgànic encaix entre Alàs i Fleischer.»
Aina Vega – Núvol
«Alàs va brodar, amb inefabilitat i poètica musical màximes, dos dels cicles més estranys i enigmàtics del catàleg de Schumann. Acompanyada amb saviesa i extrema pulcritud per un Alexander Fleischer en estat de gràcia, cert és que aquests dos cicles schumannians ens van portar als secrets més recòndits de la nostra ànima, tot desxifrant allò que la paraula no sap ni pot dir. Poesia en estat pur.»
Oriol Pérez i Treviño – El Punt Avui
«El repertori musical de la tribu, contra allò que pensen molts, es pot programar al costat dels grans noms de la tradició continental sense que el públic badalli. (…) Anna Alàs es troba en plena maduresa vocal (…) un centre de veu carnós (…) i uns aguts molt ben afinats. (…) Fleischer va demostrar una capacitat digital pictòrica espectacular. Un grandíssim concert, de primer món.»
Bernat Dedéu – El Temps de les Arts
«Anna Alàs i Jové té la presència actoral necessària i una impressionant competència vocal pel que fou el brillant paper d’Agnes Baltsa, i aconsegueix l’equilibri entre l’amor devot i el decidit compromís políticosocial. Una actuació potent, amb urpa i intensitat.»
Die Presse – Walter Gürtelschmied
«La favorita del públic en la primera part va ser Anna Alàs i Jové (Cherubino) qui va interpretar amb una elegància i una rodonesa vocal que posaria gelós a qualsevol Conte. A més el seu paper va estar enriquit de gestos i expressions d’allò més efectistes.»
Harald Sauerland – Westfälischen Nachrichten
«Excelente, por capacidad vocal y variedad dramática, el trabajo de Anna Alàs i Jové en sus dos contrastados personajes, la estricta Viuda Reposada y la hedonista Plaerdemavida.»
Pablo Melendez-Haddad – El Periódico
»Irresistible la mezzo Anna Alàs i Jové como Viuda Reposada/Plaerdemavida, que rubrica una actuación soberbia, color de voz camaleónico, fraseo minucioso y teatralidad expresiva.»
Jordi Maddaleno – La Vanguardia
»La labor de los solistas fue ejemplar, destacando por su presencia vocal y la acertada composición de sus dos personajes la mezzosoprano Anna Alàs i Jové»
Marcel Cervelló – Ópera Actual
«La mezzosoprano catalana Anna Alàs i Jové va proporcionar moments commovedors amb la seva càlida i profunda veu.»
Meinolf Bunsmann – HR2 Kultur Radio
»…la Vidua Reposada i Plaerdemavida (…) estaven interpretades per la mezzo Anna Alàs i Jové eminentment expressiva i una fascinant i meravellosa actriu dramàtica.»
François Cavaillé – Anaclase
«Peralada acull l’estrena absoluta de l’obra de Joan Magrané amb una immensa i desdoblada Anna Alàs. Els papers de Plaerdemavida i la Viuda Reposada són dos oposats. Un de lluminós i un de fosc. Són el ying i el yang. Magrané els ha escrit per a una mateixa cantant. La mezzosoprano Anna Alàs i Jové, que ja ha treballat anteriorment amb el compositor, els interpretava de manera brillant, demostrant la seva gran intel·ligència. Ho feia amb una encomiable capacitat tan vocal com teatral per passar en qüestió de segons d’un paper a l’altre, de la picardia d’una sensual Plaerdemavida a una enganyívola i envejosa Viuda Reposada.»
Rosa Massagué – Política i Prosa
«Una actuació estel·lar ha estat també la de la mezzo Anna Alàs, que interpretant encadenadament dos personatges complementaris com són els de Plaer de Ma Vida i la Vídua Reposada.»
Revista Musical Catalana
«Annio va ser interpretat per una adequada Anna Alàs i Jové, molt gràcil en escena i amb una obscura i bella veu.»
Scherzo
«No coneixia a l’Alàs i feia molt que em costava reconèixer la veu de l’única mezzo del trio de Dames.»
Jorge Binaghi – Mundo Clásico
«La mezzosoprano Anna Alàs es troba en un moment vocal esplèndid. El registre és homogeni, la veu carnosa i dúctil i té el fraseig propi de qui ha picat pedra com a liederista. La dicció del català és, a més, natural i s’allunya de l’amanerament tradicional d’algunes cantants catalanes més antigues. La seva serenitat escènica i la gran aportació musicològica la converteixen avui en una veu capdavantera del repertori del país»
Revista Musical Catalana
«La veu de tons bronzins i ben conduïda de la mezzosoprano Anna Alàs i Jové ofereix una molt bona impressió com a Storgè.»
Der Opernfreund
«Anna Alàs i Jové dóna un format expressiu a la indignació materna que l’esposa de Jephtha, Storgè, augmenta des del seu pedestal.»
Echo Online
»Anna Alàs i Jové va delectar el públic en la segona vetllada de la Liedfestes Hirschberg. Hom pot dedicar-se plenament a la seva veu, que amb un rang sorprenent sona clara i segura en la tona més alta i domina tots els colors emocionals, a vegades estrictes i aguts o dramàtics, a vegades cremosos i seductors. Ella s’està a l’escenari amb un somriure relaxat, acompanyada de prop per la intuició d’Alexander Fleischer».
Weinheimer Nachrichten
»Cal destacar la mezzo Anna Alàs i Jové, que amb la seva bella veu va dotar d’encara més força i control a la seva línia de cant».
José Miguel Balzola – Opera Actual
«Anna Alàs i Jové, gran com sempre però especialment en el ‘Lamento d’Arianna’, elevà encara més el nivell de l’espectacle.»
Asier Vallejo Ugarte – Scherzo
«Anna Alàs, amb veu suau i cremosa, lleugerament irisada, amb una presència escènica i una personalitat que molt pocs posseeixen.»
Joan Magrané – DelCamp.cat
«Evocadora Anna Alàs i Jové en la cançó de la donzella i el mar.»
Xavier Cester – Ara Cultura
«El nivell vocal va ser molt alt, sobretot en les intervencions d’Anna Alàs i Jové, mezzosoprano, que va encarnar una Dido tan carnal per amorosa, com espiritual, en un lament final profund i sincer.”
Enrique Bert – Revista Platea
«Anna Alàs i Jové té una veu amb un timbre homogeni i robust, projectant fort i compacte, sense estridències, amb colors avellutats de molta bellesa».
Mònica Pagès – Catalunya Música
«La mezzosoprano Anna Alàs i Jové oferí el paper principal amb una dicció clara i un bell timbre obscur, que va sobresortir particularment en els passatges més emotius».
Harmonie – Petr Veber
«(…) la mezzosoprano Anna Alàs va sorprendre a tots amb el seu registre gairebé de contralt ple de matisos.»
Marta Porter – La Vanguardia
«La mezzosoprano terrassenca Anna Alàs i Jové ha assolit ja una notable consistència com a artista integral del cant.»
Revista Musical Catalana
«La jove mezzosoprano catalana Anna Alàs i Jové va cantar el rol masculí de Simplicius amb encantadora i innocent joventut, a més de brillantment parlat, fins i tot en els passatges declamats.»
Neue Musikzeitung
«Anna Alàs i Jové, que va convènçer en el paper protagonista amb una encantadora actuació i una veu característica, potent en tots els registres.»
Tages Spiegel
«(…) va servir (el repertori) amb exquisidesai finor expressiva, deixant fluir la música amb musicalitat natural, sense artifici de cap mena, ni cercar trucs o piruetes épatants; i, per tant,amb un gran respecte pels continguts de les obres. (…) Dominadora còmoda dels recursos bàsics –agilitats–, va lluir aquesta veu bellíssima de mezzosoprano tan ideal que posseeix, damunt de la qual va construir un discurs d’una gran transparència i naturalitat. (…) va fer música, molta música.»
Jaume Comellas – Revista Musical Catalana
«Anna Alàs i Jové interpreta el Gat amb extraordinària facilitat, actua comunicativa en estret contacte amb els nens fascinats i entona la música amb veu clara i flexible.»
Opernnetz.de
«(…) l’església es va omplir per escoltar una de les millors realitats de la nostra lírica. (…) Anna Alàs va brindar en una vetllada d’altíssima qualitat interpretativa. Les seves excel·lents lectures de Lieder de Mahler i Liszt van venir seguides d’una segona part (…) que va fer les delícies del públic assistent (…) (que) va saludar amb una entusiasta ovació dempeus. Lieder alemanys i cançons catalanes que van servir a Alàs per mostrar de manera incontestable per què està considerada una de les veus més importants de la lírica estatal.»
JJMM de Banyoles
Anna Alàs i Jové posà la seva veu de mezzosoprano, intensament expressiva, per a la deessa Diana»
Tiroler Tageszeitung
«(…) la mezzo de Terrassa, Anna Alàs, d’atractiu timbre, que contrasta brillantor i profunditat, molt musical.»
La Vanguardia (Barcelona)
«Anna Alàs i Jové fou la cobejada i rica Rosina, suau i elegant en la sensacional coloratura, amb una expressió coqueta i segura de sí mateixa.»
Der Westen
«(…) un dels punts àlgids del concert fou la veu carnosa, densa, de clara suavitat, d’acollidors greus, de la mezzosoprano Anna Alàs en l’ària de la Cantata 170 de Bach «Vergnügte Ruh, beliebte Seelenlust». Un fraseig impecable, un temps que sobreseia la mesura, una expressivitat sentida, una comunicació extravertida, explicaven una de les àries més boniques de Bach, fins a fer-la emocionant pel públic. Ja de per sí la veu de la jove Anna Alàs suggereix joia de l’ànima i harmonia celestial, com resa la cantata; però és que, a més, la interpretació tingué el dramatisme just, l’assossec transmissor, l’equilibri textual entre l’agraïment i la súplica.»
Diario de Navarra
«Anna Alàs i Jové fa un bon paper com a Tebaldo.»
Der neue Merker
«Anna Alàs i Jové és una Clarissa de so bonic, una nòvia de Gangster magníficament perversa.»
Badisches Tageblatt
«La mezzo Anna Alàs i Jové mou Romeo com un torbellí per l’escenari, interpretant de manera excel·lent tant el lluitador sempre alerta com el devot amant. La seva veu posa la pell de gallina – no hi ha altra manera de descriure aquest espectre mai punxegut des de tons cristal·lins i potents en la zona més greu de la gamma vocal fins aguts radiants, amb els més intensos colors emocionals.»
Petra i Helmut Huber . Online Merker
«La qualitat d’aquesta cantant s’ha vist un cop més confirmada per un Romeo de manual a la nova producció de «I Capuleti e i Montecchi» del Landestheater Linz. Des de la cavatina de sortida («Se Romeo t’uccise un figlio»), Alàs desplega un persuasiu vol líric que contrasta amb l’enèrgica cabaletta corresponent ( «La tremenda ultrice spada»). La cantant arriba amb comoditat a rutilants aguts i emet poderosos greus, amb riquesa d’harmònics. A això cal afegir els seus dots de cantactriu, amb una mesurada malenconia en el segon acte i amb un magistral canvi de pathos a partir de «Ella è morta, o sciagurato». La gran cantant que és Alàs emergeix, amb coneixement de causa del que és el bel canto romàntic, en sinuoses frases de «Deh!, tu bell’anima», amb calculats accents patètics en la línia canora. Brava!»
Ópera Actual – Jaume Radigales
«En el paper de Romeu, Anna Alàs i Jové va brillar amb una musicalitat flexible.»
Kronen Zeitung – Fred Dorfer
«Anna Alas i Jové és un Romeu expressiu amb mímica distintiva i juganera. La mezzosoprano sap guiar la seva veu a través de la partitura, mimetitzant amb exigència i valentia a l’heroi i seduint amb ànima a l’estimada. La seva veu pot accentuar els matisos i també satisfer els ornaments requerits en el Belcanto».
Opera Online – Helmut Pitsch
«Anna Alàs i Jové, reconeguda militant en favor de la recuperació i la defensa del nostre patrimoni musical.
La veu fosca i tersa d’autèntica mezzo de la terrassenca Anna Alàs i Jové es va posar servei de les meravelloses Sis cançons populars catalanes. Amb una dicció destacable i notables dots d’actriu, Alàs es va mostrar expressiva, divertida, amenaçadora, múrria, tràgica… Rares vegades es troben cantants que semblin estar tan a gust i tan segurs sobre un escenari, i això resulta tan destacable com el seu instrument dens i sumptuós, el seu legato elegant i la seva tessitura àmplia.»
Meritxell Tena – Núvol
«L’estrella secreta d’aquesta primera meitat de «Le nozze» va ser l’Anna Alàs i Jové amb la seva veu de mezzo de timbre fosc. El precoç patge ronroneja, sospira, com si pel fet de veure una dona se li baixessin sols els pantalons. Canta «Voi che sapete» com una dolça seducció i està absolutament segura en la melodia i clara en l’articulació.»
Edda Breski – Westfälischer Anzeiger
«També convincent és l’Anna Alàs i Jové com a contralt. Gràcies a la seva veu fosca i lluminosa de càlida ressonància, gran flexibilitat i excel·lent dicció, dóna no només a l’ària «Erbarme dich» una profunditat especial. Amb la noblesa lírica de la seva veu de mezzosoprano aconsegueix assenyalar amb força i brillantor els errors, el dolor i la finitud dels éssers humans.»
Ingrid Freiberg – IOCO Kultur Magazine
«També convenç la veu de contralt de timbre brillant de l’Anna Alàs i Jové, amb una interpretació emfàtica i una vocalitat incandescent.»
Regine Müller – Die Deutsche Bühne
«Anna Alàs i Jové va realtzar una gran feina dramàtica i vocal amb una presència gairbebé constant en escena.»
Fernando Sans Rivière – Ópera Actual
«Anna Alàs i Jové era una Plaerdemavida/Viuda Reposada amb magistrals metamorfosis visuals –els senzills però eficaços canvis en una peça del vestuari–, vocals i expressives i a l’altura de les grans cantactrius que han poblat i poblen la geografia operística de tot arreu.»
Jaume Radigales – ARA Cultura
«Magistral el desdoblament entre Plaerdemavida i la Viuda Reposada, ambdues encarnades per una Anna Alàs i Jové impressionant.»
Pep Gorgori – Diario ABC
«La mezzo Anna Alàs i Jové va estar francament superba transmetent un Annio de gran varietat emocional i mobilitat escènica.»
El Comercio
«…molt ben resolt l’Annio d’Anna Alàs i Jové tant en l’aspecte vocal com teatral.»
Ópera Actual
«Les Tres Dames van pujar el nivell de l’obra en les seves aparicions per coordinació i per un cant que va combinar delicadesa i suggestivitat.»
Juan Jose Freijo – Bachtrack
«La mezzo Anna Alàs i Jové va mostrar un agradable timbre de lírica i un cant mal·leable i variat.»
Arturo Reverter – Beckmesser
«La mezzo Anna Alàs i Jové i la soprano María Espada ens van fer vibrar tant amb el seu lirisme com amb les seves imprecacions o els seus laments.»
Scherzo
«Un altre àngel en forma humana és Anna Alàs i Jové, qui amb una càlida i dolça veu de contralt transmet comfort i confiança»
Potsdamer Neueste Nachrichten
«Al costat de Falk va brillar Anna Alàs i Jové interpretant la Reina i l’Àngel amb densa veu d’alto»
Der Tagesspiegel
«La cantant aporta gran autenticitat al color i l’ardor ibèric de Toldrà i al seu voltant desenvolupa molta sensualitat amb la seva veu flexible i rica en colors. En Mompou el duo va crear un ambient irreal amb les íntimes i delicades corrents de colors bellament ombrejades per la cantant i amb sons pianístics suspesos, onírics. Com un robí, la mezzo permet que la seva veu brilli i brilli, captant meravellosament les atmosferes malenconioses de Blancafort. La mezzosoprano va brillar en Montsalvatge amb ornaments resplendents i matisos seductors. Al piano Alexander Fleischer va acompanyar despert i amb finor sismogràfica, va fomentar amb bon judici els sentiments i passions que es cantaven.»
Rainer Koehl – Feuilleton de Rhein-Neckar-Zeitung
«Primerament, cal destacar a Anna Alàs i Jové, ja que a les seves qualitats líriques i al seu timbre de singular bellesa podem afegir, sens dubte, les seves virtuts dramàtiques. Molt oberta en el seu important paper escènic, la seva presència escènica va afavorir una nit inspirada, impecable al ‘Lamento d’Arianna’ i el duo ‘Pur tu miro’ .»
Diego Civilotti – Revista Platea
«Víctor Sordo i Anna Alàs i Jové van demostrar el seu ple domini de l’estil ‘rappresentativo’ en pàgines com «Il combattimento di Tancredi i Clorinda’, el primer, i l’emotiu ‘Lamento d’Arianna’, recreat magistralment per la mezzo catalana.»
Ovidi de Cardona – Doce Notas
«Anna Alàs Jové va fer una molt bona actuació com a Dido, mostrant una veu ampla i penetrant.»
Xabier Armendáriz – Diario de Navarra
«Anna Alàs i Jové posseeix una veu molt interessant, rica en harmònics, amb un punt de vellut i una facilitat destacable per a l’agut, que sumat a una especial gràcia interpretativa i una dicció clara en les diverses llengües que abordà en fan una veu per tenir en compte els pròxims anys a casa nostra.»
Marc Busquets – Revista Musical Catalana
«(…) amb la participació, en un paper curt però intens, de la mezzosoprano Anna Alàs, simplement espectacular.»
Joan Mascaró – Diari de Menorca
«La gran protagonista de l’òpera és Anna Alàs i Jové: la seva aclaparadora vessant actoral –especialment còmica– com a Belinda se situa al mateix nivell de la seva capacitat vocal i se’ns va mostrar com una autèntica coneixedora de les exigències escèniques del repertori contemporani.»
Mila Rodríguez – Revista Musical Catalana
«…aquest treball excel·lent amb les veus de la mezzo Anna Alàs i la soprano María Hinojosa, protagonistes de la primera part, i del tenor Joan Ribalta»
Jorge de Persia – La Vanguardia
«Vocalment, el més interessant fou l’intèrpret de Simplicius, la mezzosoprano catalana Anna Alàs i Jové.»
Operaworld
«Anna Alàs i Jové, d’extraordinària i fenomenal vocalitat, va ser la cantant principal de la funció d’ahir a la nit.»
Kultura Extra Online Magazin
«Amb una formidable selecció de peces temàtiques entornde la vida, de l’amor, Anna Alàs s’ha dissenyat molt bé el seu programa, i finsi tot ha pensat en una cosa molt important en el gènere, que és que un ha desentir-se en un espai recollit i grat, per la qual cosa va decorar l’escenariamb quatre objectes molt a propòsit. (…) I això,proximitat, intimitat, complicitat –com amagant-se darrere del somriure- ho vansumar a la qualitat de la cantant, que és l’essencial. I en aquest sentit calsubratllar la bellesa que va deixar traslluir una veu molt ben situada, mai noexigida, de molt bona articulació i coneixement de l’idioma, amb un timbre moltcàlid.»
Jorge de Persia – La Vanguardia
«Anna Alàs i Jové dóna a Diana un caràcter ambigu i eròtic, canta amb una expressió impressionant i una art del fraseig absolutament segura»
Opernnetz.de
«Anna Alàs i Jové, segon premi del concurs, era la deessa Diana. La jove mezzosoprano egarenca està desenvolupant el gruix de la seva activitat a l’àrea germànica (algun dia m’hauré d’estendre sobre les portes tancades que els cantants catalans es troben al seu país), i no li falten qualitats per dur a terme una bona carrera: una veu càlida i flexible, una musicalitat escrupolosa i una presència escènica lluminosa.»
El Punt/Avui (Barcelona)
«Anna Alàs i Jové interpreta tan meravellosament el rol protagonista a l’òpera «Der gestiefelte Kater» de César Cui (…), que hom es pregunta amb quants gats es va criar a la seva llar catalana. La seva veu és tan dúctil com els seus moviments.»
Der Tagesspiel (Berlin)
«El segon premi fou pel pianista Alexander Fleischer i la mezzosoprano Anna Alàs i Jové, una cantant que està segura de sí mateixa i el seu timbre, que virtuosament enten com jugar amb els colors de la veu i que té un autèntic talent per l’escena, mostrat sobretot en la balada de Schumann «Der Handschuh». Alexander Fleischer mereix ser lloat per la seva manera de tocar noble i elegant.»
Stuttgarter Zeitung
«La lleugera i brillant mezzosoprano de la jove Anna Alàs i Jové i les desbordants escenes finals fan de l’estrena de «Der Barbier von Sevilla» de Rossini, un gratificant esdeveniment.» (…) «La Rosina d’Anna Alàs i Jové, just arribada de l’Operstudio de Nuremberg, no té cap por davant les coloratures de Rossini, amb meravellosa facilitat i precisió accentuades, oferint també a nivell interpretatiu una beutat dolça i coqueta.»
Neue Westfälische Zeitung
«Les cançons de Dvorak trobaren en la veu rodona i ben timbrada d’Anna Alàs un mitjà natural d’expressió, ja que acariciaren la perfecció a nivell de naturalitat i sentiment conjugats perfectament en proporció equilibrada.»
Juventudes Musicales
«Anna Alàs i Jové interpreta un amant entregat i permet que el seu melosa veu brilli.»
Orpheus Magazin – Susanne Dressler
«Anna Alàs i Jové desgrana amb increïble subtilesa els molt diversos viaranys de la música i oscil·la de forma fascinant entre el dramatisme ‘masculí’ i el lirisme amorós.»
OÖNachrichten – Michael Wruss
«La mezzo Anna Alàs i Jové fa que Romeo es mogui com un remolí per l’escenari, un mosso vivaç, fonamentalment simpàtic, de qui no pot dubtar-se un honest gran amor. I això amb una veu simplement tremenda! No som amics incondicionals de els aplaudiments d’escena, però aquest Romeu ja hagués merescut una ovació després de la seva fogosa primera aparició
‘Se Romeo t’uccise un figlio’…» Online Merker – Petra i Helmut Huber
«Anna Alàs i Jové com Romeo fa un ús meravellós de la seva versàtil veu de mezzosoprano.»
Oberösterreichisches Volksblatt
«És una autèntica delícia veure com la russa Ilona Revolskaja com Giulietta i la catalana Anna Alàs i Jové com Romeo brillen amb les seves magnífiques veus de fàcil emissió. A més, les dues joves tenen una qualitat actoral molt convincent.»
Salzburger Nachrichten
«Ilona Revolskaya i Anna Alàs i Jové fan una feina meravellosa. Revolskaya aporta a la Giulietta no només la seva bellesa visual, sinó també la seva veu de soprano suau i neta com un floc de neu, mentre que Anna Alàs i Jové dirigeix la seva veu de mezzo clara i concentrada amb una actitud lluitadora. Una parella commovedora.»
Der Standard – Stefan Ender
«L’Anna Alàs i Jové és el descobriment de la vetllada. (…) hom gaudeix cada segon d’aquesta mezzosoprano.»
Rebecca Broermann – O-Ton Magazine
«De la comicitat histriònica ( Così fan tutte) al drama interior ( Werther) passant per la seducció ( Carmen), Alàs muda la pell amb insultant (tan sols aparent) facilitat i exhibeix una coloratura sense problemes en la cantata rossiniana. El color és homogeni i el timbre preciós.»
Jaume Radigales – Diari Ara
«Los dos roles contradictorios y tremendamente simbólicos de Anna Alàs, la más aplaudida, son un reto teatral que la cantante afronta con un admirable despliegue y madurez interpretativa. No se queda atrás en el apartado vocal, con calidez, expresividad, un amplio registro y una rotunda sabiduría para encarar el difícil trabajo que le encomienda el duo Rosich-Magrané.»
Diego Civilotti – Platea Magazine
«Pletòrica Anna Alàs i Jové, que interpretà Plaerdemavida i la Viuda Reposada, i ens deixà bocabadades amb un timbre potent i una presència poderosa i del tot inoblidable.»
Mar Medinyà – Núvol
«La veu de contralt de l’Anna Alàs i Jové sona opulenta i operística. Però també interpreta les àries amb gust i convenç amb el to obscur de la seva veu, especialment en l’ària «Erbarme dich.»
Michael Demel – Der Operfreund
«Però qui es va menjar l’escenari va ser la mezzo Anna Alàs i Jové, que interpretava un doble rol amb una capacitat dramàtica i actoral fora de l’habitual, cantant amb la mirada. Quan era la Viuda Reposada la seva veu s’enfosquia i amb Plaerdemavida el color era més lluminós i clar. Realment, un doble paper molt difícil d’interpretar.»
Aina Vega – Bachtrack
«Amb aquesta actuació Alàs no va deixar cap dubte que és un de les mezzosopranos catalanes més completes en facultats vocals i recursos escènics, expressivitat i dicció perfectament intel·ligible.»
Albert Ferrer Flamarich – El Nacional
«Alàs i Jové, de gestualitat poderosa i persuasiva, interpretà dos papers simultàniament (Viuda Reposada/Plaerdemavida), matisant la seva veu segons si era una o l’altra.»
Valèria Gaillard – El Periódico
«L’extraordinària mezzo Anna Alàs i Jové va desdoblar el seu embruix interpretatiu en el doble rol de Viuda Reposada i Plaerdemavida, assolint una recreació realment encomiable.»
Doce Notas
«Anna Alàs i Jove, com a Annio, l’enamorat de Servilia, va ser una altra de les més aplaudides i, a més, es mou en escena amb molta agilitat.»
Ramón Avello – El Comercio
«Anna Alàs i Jové va realitzar ‘gests barrocs’ amb una intensitat acolorida, individual i expressiva, la seva excepcionalment bella veu de mezzosoprano va fer que el públic parés atenció, dominant brillantment el difícil paper».
Der Neue Merker
«Storgè, l’esposa de Jephta, és expressada sorprenentment i plena de compassió per la cantant Anna Alàs i Jové en una ària increïblement intensa.»
HR2-Cultura
«Anna Alàs va ser l’encarregada d’obrir la part vocal, que conduí amb una dinàmica recollida, un so ple i un fraseig flexible que generaren un so ple d’emoció amb el qual ens atrapà i ens feu volar per damunt de l’orquestra.»
Miquel Gené – Revista Musical Catalana
«Anna Alàs i Jové va portar grans cicles de la seva llar catalana, i tan sols el so de la seva veu és pura poesia. Sembla que Alexander Fleischer intueixi, vegi, senti cada nota que toca. Li devemos la pell de gallina després d’una dramàtica i apassionada cavalcada nocturna o un extàtic ‘Amor’ que deixà els oients desfent-se».
Rhein-Neckar-Zeitung
«La finor, l’expressivitat, el retir va arribar quan la mezzosoprano Anna Alàs i Jové va començar a cantar ‘In un fiorito prato’ amb un gust exquisit i una veu càlida.»
Nino Dentici – El Correo
«En primer pla, com a Proserpina i La Messaggiera, Anna Alàs i Jové»
Cosme Marina – ABC
«El «Lamento d’Arianna» de l’òpera homònima, interpretat magníficament per la mezzo Anna Alàs i Jové.»
Nino Dentici – El Correo
«La mezzosoprano Anna Alàs va destacar com sempre per la seva veu vellutada i una interpretació que va sorgir directament de les entranyes, especialment en el commovedor ‘Lamento d’Arianna'».
Marta Porter – Diari Ara
»El ‘Lamento d’Arianna’ interpretat per una gran Anna Alàs va ser memorable, sempre en sintonia amb el llibre d’estil.»
César López – El Periódico
«Anna Alàs i Jové, en el paper de Dido, va ser impecable en el timbre lluminós, en l’estil, en el fraseig i en l’acció teatral mesurada; tot es va dir amb la seva veu des de la preciosa ària ‘Ah, Belinda, I am pressed with sorrow’ fins al final -‘When I am laid’- cantada amb tanta intensitat i emoció que deixa marca en el públic «.
Teobaldos – Diario de Noticias de Navarra
«La mezzosoprano Anna Alàs projectava la veu amb seguretat, amb fermesa, però amb la subtilitat interpretativa suficient perquè el cant destil·lés una fluïdesa constant.»
Lluís Trullén – Revista Musical Catalana
«(…) això també fou possible gràcies a la intel·ligència artística de la intèrpret d’Elena, Anna Alàs i Jové. Al llarg de la vetllada va revelar la paleta de colors de la seva veu de mezzo en les personalitats contrastants de les tres àries principals i els extensos recitatius. La dicció i l’energia es van desenvolupar profundament a partir de la gamma mitja amb un considerable potencial pel Belcanto.»
Musik Heute – Roland H. Dippel
«…la mezzo Anna Alàs, una veu que respon positivament als riscos, enfosquida quan convé i més lluminosa en els moments més tendres i interpretativament, va demostrar unes dots notables. »
Aina Vega – Núvol
«….dues magnífiques cantants de provada versatilitat: la soprano María Hinojosa com una punyent Dido, i la mezzo Anna Alàs com a Belinda i una divertidament camaleònica Europa.»
Xavier Cester – Ara Cultura
«La veu d’Anna Alàs i Jové és sobretot un timbre femení brillant i altament interessant especialment en el registre mig, també dotada amb aguts segurs. A més és una excel·lent actriu.»
Der Opernfreund
«(…) Anna Alàs i Jové interpretà les dues contrastadíssimes peces amb forta expressivitat i molt d’encant. La seva capacitat tècnica i el seu coneixement de la praxis interpretativa històrica es va demostrar sobretot en les àries Da Capo, on va ornamentar amb sensibilitat. La cirereta de la vetllada va ser en l’última cantata, on vam sentir la violinista (Anaïs Chen) i la cantant juntes per primera vegada van tocar conjuntament de meravella.»
General Anzeiger Bonn
«Segura i amb un gran domini de l’escena, no va trigar a mostrar els fonaments tècnics que atresora amb la cantata de Vivaldi «Cessate, omai cessate». La seva neta i flexible línia de cant, reforçada per un acurat fraseig, va sortir aviat a la llum. No té una veu gran però se’n surt sense problemes en les transicions de greus a aguts. Recolzada en una lluminosa expressivitat va transmetre, alternant recitatius i àries, el clima d’amors i desamors pastorals de l’obra, rematada amb una agitada i ornamental peça allunyada dels anteriors laments. «Un alma innamorata» de Händel li va permetre, a més a més, mostrar una notable vis còmica, especialment en la segona ària. «Jo disfruto, ric i espero / i estimo més d’un cor», diu el text. Estupenda també la primera ària en diàleg amb la concertino, però on més va poder exhibir el seu virtuosisme va ser amb «I Phoebe, umbras pelle» de Zelenka. En aquest fragment d’una obra del txec va mostrar la bellesa i coordinació de les seves agilitats vocals i va ser tan aclamada que va haver d’oferir un bis amb la mateixa ària. La cantant, a qui aviat podrem veure al Liceu amb «La forza del destino», va demostrar ser molt més que un valor emergent. Ella va acaparar el protagonisme d’un concert que va tenir en Musica Florea un excel·lent contrapunt.»
Cesar López Rosell – El Periódico de Catalunya
«Però sobretot Alàs i Fleischer van captivar amb la seva interpretació molt madura, d’atmosfera densa, acoloridament estilitzada.»
Stuttgarter Nachrichten
«Alàs i Jové, que cantà Cavalli i Monteverdi, és una intèrpret madura, plena de temperament»
Tiroler Tageszeitung
«Anna Alàs i Jové interpretà Rosina, una cantant molt jove (…) que es mostrà com un formidable descobriment del Belcanto. La veu és d’una mezzosoprano totalment rodona amb un molt bon registre greu i aguts segurs; les coloratures, els salts i les piruetes brillaren clares i delicades de la seva gorja.»
Capriccio Kultur Forum
«Vocalment destacà molt especialment la jove mezzosoprano Anna Alàs i Jové, que com a coqueta Rosina aviat s’avançà com a favorita del públic.»
Lippische Landes-Zeitung
«En el rol de la juvenil i desafiant Rosina brillà Anna Alàs i Jové amb els seus sons purs i clars que enriqueix amb l’elegància dels seus moviments i la varietat de les seves expressions facials.»
Lippe Aktuell